Escriptores

 

Doris Lessing
"Què en sabem d'aquesta dona inclassificable que acaba de guanyar el Premi Nobel de Literatura 2007.
Doris Lessing deia, en rebre la notícia, que li havien concedit ja molts premis a Europa, i aquest era dels pocs que li faltaven. I tenia raó. L'any 1999, a punt de fer vuitanta anys, venia a Barcelona a recollir el Premi Catalunya de la Generalitat, i parlava, en un ambient distès, de la seva obra i la seva vida al British Council de Barcelona acompanyada de la seva amiga Marta Pessarrodona, amb qui comparteix la seva afecció pels gats.
Doris Lessing escriu ininterrompudament des dels 13 anys, edat que coincideix més o menys amb el seu comiat escolar. Segons manifesta en el primer dels seus llibres autobiogràfics, "Dintre meu", escriure la fa lliure. En aquest mateix volum també raona la seva conversió a l'ateisme:"Havia heretat totes les virtuts de la Il.lustració-tot i que aleshores no ho sabia-, però encara que ho hagué sabut, vaig començar a despreciar sense mala consciència la gent religiosa per feblesa i covardia moral". Llegeix llibres sobre budisme i hinduisme i descobreix més tard el misticisme sufí, pel qual s'ha sentit atreta incondicionalment fins ara.

Milita en el comunisme des de jove, en el moviment socialista de Rodèsia l'any 1942 captivada i atreta per una gent que ha llegit tant com ella, i entra al Partit Comunista a Londres l'any 1951, però a partir de l'any 1954 anirà deixant aquest moviment amb una dura crítica.

La publicació d'"El Quadern Daurat" l'any 1962 la converteix en un referent del feminisme. Aquest llibre és en realitat un compendi de quatre quaderns, o cinc, segons com es miri, escrits per la protagonista del llibre, l'autora Anna Wulf. En el primer, de color negre, recorda la seva vida a l'Amèrica Central, en el vermell relata la seva experiència al Partit Comunista britànic, en el groc reflecteix el dolorós final d'un amor, i en el quart, el blau, recull les emocions més íntimes d'aquesta dona que les vol aplegar en un cinquè, el quadern daurat. És una reflexió inquietant sobre la finalitat de l'escriptura, la impossibilitat d'escriure i les imposicions i el totalitarisme del llenguatge. Per l'autora, aquesta és una novel.la sobre el laborisme del segle XIX, i en aquest context és obligat parlar de la llibertat de la dona.

La seva darrera novel.la "The Cleft" (L'escletxa"), a punt de publicar-se en català I en castellà, tracta d'una raça de dones que no té necessitat de practicar el sexe ni de contactar amb homes per a reproduir-se. Només pareixen nenes. Aquest paradís se'n va en orris quan apareixen uns homes, els squirts ("xitxarel.los"). El llenguatge utilitzat en aquest llibre quan l'autora té vuitanta-set anys és tan fort, que la correctora de proves de l'editorial es va sentir ofesa i renuncià a aquesta feina.

Doris Lessing explica l'argument d'aquesta obra amb aquestes paraules: "Els homes són un invent recent. Tenen idees diferents i imprevisibles. No es pot comptar amb ells. Encara no s'han assentat. Les dones són més sòlides. Es nota que s'han arrelat."

També té la seva opinió sobre les feministes: "Les feministes dels anys 60 podien haver fet moltes coses, però van perdre la força criticant-se entre elles. Va fer molt de mal que menystinguessin les dones que no tenen una professió."

Resumint la seva idea sobre feminisme podríem dir que Lessing defensa la llibertat de les dones, però no aprova que es matxaqui els homes, tot i que els considera innecessaris.

La seva trajectòria vital és sorprenent, com la cinquantena de llibres que ha escrit. Neix el 22 d'octubre de 1919 a Kermanshah, Iran, i passa el principi de la seva vida a Rodèsia, Àfrica. Aquí coneix directament el colonialisme, l'explotació, el racisme i el menyspreu envers les dones. També és aquí on té contacte amb la natura exuberant i no para de llegir tots els llibres que arriben a la granja procedents d'Anglaterra.

Fuig de l'estricte control familiar de la mare, deixa els estudis quan té quinze anys i comença a treballar en una clínica, i més tard de telefonista. Als dinou anys es casa amb un funcionari i tenen dos fills. El matrimoni dura quatre anys. Es torna a casar l'any 1943, té un altre fill i també es divorcia.

Instal.lada ja a Londres amb el seu últim fill, publica la seva primera novel.la "Canta l'herba" als trenta-sis anys, mentre continua treballant de secretària.

Ella creu que la dona contemporània deu la seva emancipació molt més a la ciència que no pas als polítics o als moviments feministes: “la píndola anticonceptiva va posar el destí de les dones en les seves mans, l'aspiradora les va lliurar de l'esclavitud de la pols, i la rentadora les va descarregar d'una feina feixuga. La revolució sexual dels 60 va estar molt bé, però perquè no s'ha continuat en la reivindicació dels drets laborals, més facilitats per a poder treballar amb més guarderies....”

No concep la vida sense llibres, però li agraden també les pel.lícules de l'oest, la jardineria i la cuina.
La seva obra innovadora té un profund significat polític. Tota la seva vida ha estat una brillant i crítica activista en evolució imparable.

A través de les pàgines dels seus llibres s'esmicolen les actituds intel.lectuals i emocionals d'una època, les relacions interpersonals, es comprèn la relació colonial al sud de l'Àfrica...i es fa un recorregut minuciós per l'amor occidental dels darrers cinquanta anys.

Una dona lúcida, lliure i constant en la feina, que continua treballant als vuitanta-set anys.

Font: Col·lectiu per la Igualtat de Girona





DOLORS MONSERDÀ

Escriptora i feminista. Barcelona 1845-1919. Va escriure poesia, teatre i narrativa. Va produir molt i sovint amb pressa. Durant una llarga temporada es va presentar a molts Jocs Florals, tenia molts encàrrecs per escriure articles de premsa i una activa projecció social.
Va guanyar molts premis de poesia en diversos certàmens d’arreu dels Països Catalans. També va escriure molts articles per publicacions com “La Renaixença”, “La Veu de Catalunya”, “Diari Català” (el primer diari modern totalment en català).
Es considera la primera dona que té un paper rellevant dins el periodisme català.
Va formar una família i tingué 2 fills i 2 filles, dos dels quals van morir de petits.
Escrivia expressant tot allò que pensava i sentia: amistat, admiració, angoixes, estimació, preocupacions.
Va aplegar una selecció d’articles i conferències sota el títol “Tasques socials”, al 1916, on reflectia les seves preocupacions socials, especialment relacionades amb la problemàtica de les dones.
Va utilitzar la novel·la com a vehicle ideològic. Volia arribar al públic femení. Era el seu compromís literari i social. Confrontà sempre, en les seves novel·les, dos models de dones: la dona “adorno” i la dona independent.
Va dedicar el final de la seva vida a escriure per posicionar-se al costat de les dones més desafavorides. Al llibre “les cosidores” (“Maria Glòria”) diu: “Escriure per a la dona i que els meus escrits poguessin ésser-li d’alguna utilitat moral, veus aquí els meus ideals literaris”.

Font: Col·lectiu per la Igualtat de Girona 





ANNA MURIÀ i ROMANÍ
 
Barcelona 1904- Terrassa 2002
Tenia 14 anys quan va ingressar a l’Institut de Cultura i Biblioteca de la Dona, on va estudiar comerç, comptabilitat i anglès. Va treballar com a funcionària de la generalitat de Catalunya i durant la Guerra civil va ser secretària de la Institució de les Lletres Catalanes.
Ella no es va declarar mai feminista però sempre va tenir una gran preocupació per la qüestió femenina: es va vincular a la Unió de Dones de Catalunya i va ser secretària del Club Femení i d’Esports. També es va sentir molt atreta per la política: va participar en campanyes per l’indult de presos i en la recollida de signatures per demanar l’Estatut de Catalunya. Va ser militant d’Acció Catalana, Esquerra Republicana i Estat Català.
També va ser un dels membres fundadors del Grup Sindical d’Escriptors Catalans.
Després de la Guerra va viure l’exili durant 30 anys. Va conèixer el poeta Agustí Bartra amb qui va compartir la seva vida, itinerants, en molts països: França, República Dominicana, Santo Domingo, Cuba, Mèxic i Estats Units.
La seva activitat va ser periodística i literària amb col·laboracions a “La Dona Catalana”, “La Rambla”, “La Nau”, “Diari de Catalunya” (abans de la guerra) i “Catalunya” de Buenos Aires, “Germanor” de Santiago de Xile, “Lletres” i “Pont Blau” de Mèxic. Alguns dels seus títols són: “Joana Mas” (1933), “La revolució moral” (1934), “El 6 d’octubre i el 19 de juliol” (1937), “Via de l’est (1946), “El nen blanc i el nen negre” ((1947), “El meravellós viatge de Nico Huehuetl a través de Mèxic” (1974), “El llibre d’Eli” ((1982), “Aquest serà el principi” (1984), ...
Assagista, autodidacta, pensadora, va ser una dona lliure i una escriptora que va avantposar l’aventura de viure a la d’escriure.

Font: Col·lectiu per la Igualtat de Girona 



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada